DE L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

A L’HORTA SUD

Síntesi cronològica de l’Ensenyament en Valencià

Com diu la història, el 20 de novembre de 1983 es va aprovar la LUEV (Llei d’Ús i Ensenyamet del Valencià). Aquesta llei, que ara compleix 24, anys i que va ser aprovada per majoria absoluta per les Corts Valencianes reunides a Alacant, va significar en molts sentits el recuperar la il·lusió i donar el marc legal per poder realitzar el seu ensenyament (treball que ja estaven fent algunes escoles de les comarques valencianes.

Per tal d’aconseguir l’objectiu de la LUEV que diu a l’article 19 … “al final del cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà”; l’Administració Educativa va propiciar, per a l’educació Primària, l’aplicació dels Programes d’Educació Bilingüe següents:

• El PEV. En el Programa d’Ensenyament en Valencià s’inicia l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura en valencià i s’ofereixen totes o la major part de les àrees no lingüístiques en valencià. Aquest programa està dissenyat i adreçat per a alumnat majoritàriament valencianoparlant.

• El PIP. En el Programa d’Incorporació Progressiva s’inicia l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura en castellà. L’àrea de Coneixement del Medi s’ha d’impartir en valencià, com a mínim des del 3r curs de l’Educació Primària. Està comprovat que una llengua s’aprén quan s’utilitza i per això es va considerar que calia oferir l’ensenyament d’una àrea del currículum en valencià. Es va optar per l’àrea de Coneixement del Medi ja que és la que oferia un vocabulari més ric i més pròxim a l’alumnat. A aquest programa es pot inscriure alumnat de qualsevol llengua materna.

El PIP, tal com diu el seu nom (Programa d’Incorporació Progressiva) va ser dissenyat per anar incorporant progressivament àrees en valencià. El mínim és l’àrea de Valèncià des d’Educació Infantil i l’àrea de Coneixement del Medi a partir de 3r de Primària. Cada centre pot a poc a poc anar incorporant àrees en valencià (Artística i Música, Educació Física, Alternativa i Religió, …) de manera que així s’avançarà en la introducció del valencià i finalment arribar a un PIP on s’impartiria en castellà les àrees de Castellà i Matemàtiques, doncs una vegada arribat a aquest punt i incorporant les Matemàtiques també en valencià, ja es podria prende la decisió des del Consell Escolar del Centre de canviar al Programa d’Ensenyament en Valencià iniciant-lo des de 3 anys.

• Més endavant es va dissenyar el PIL. (Programa d’Immersió Lingüística). El PIL està adreçat a alumnat majoritàriament castellanoparlant i darrerament, tenint en compte l’alumnat nouvingut, podem dir que és el programa més adequat per a l’alumnat no valencianoparlant. Aquest programa permet introduir l’àrea de Castellà (després de consolidar l’aprenentatge de valencià com a llengua inicial del programa), generalment a partir de 3r.

Cadascun d’aquestos programes ha de tenir a cada Centre el seu propi Disseny Particular del Programa (DPP), on es concreten els objectius linguístics, la metodologia i les àrees del currículum que seran impartides en valencià o en castellà.

A més a més, cal dir també que a la zona definida per la LUEV de predomini lingüístic castellà, sols s’incorpora incorpora l’àrea de Valencià la qual fins i tot pot ser opcional i, per tant, un alumne/a pot no tenir-la, segons decisió de la família i/o l’alumne/a si és major d’edat escolar (Secundària / Batxillerat). D’altra banda, cal dir que els Centres ubicats en aquesta zona poden aplicar, de manera voluntària, qualsevol dels programes d’educació bilingüe o plurilingüe.

Inici i consolidació de l’Ensenyament en Valencià a les escoles de l’Horta Sud

Com sol passar sovint, la demanda social va per davant de l’oferta oficial. En aquest cas també va estar així.

Algunes escoles privades en un moment donat van fer el pas endavant per iniciar l’ensenyament de la nostra llengua a l’escola; algunes d’elles ja ho feien abans i tot de l’autorització oficial i abans de la LUEV.

Entre les escoles capdavanteres, a la nostra comarca, abans de la LUEV, van estar La Nostra Escola Comarcal de Picassent, La Gavina de Picanya, Les Carolines de Picassent encara que totes elles tenen les autoritzacions oficials de la Conselleria d’Educació del curs 83-84.

També van iniciar oficialment l’ensenyament en valencià el mateix curs 83-84: escoles públiques com CP Ausiàs March i CP Lluís Vives de Massanassa, i CP Fèlix Rodríguez de la Fuente de Manises.

A poc a poc l’ensenyament en valencià va anar extenent-se per més escoles i pobles de la nostra comarca.

Al curs 84-85: s’incorpora el CP Platero y jo d’Aldaia.

Al curs 85-86: CP Bonavista d’Alaquàs i el CP Verge de Vallivana de Picassent.

Al curs 86-87: CP Jaume el Conqueridor de Catarroja, el CP 9 d’Octubre i el C.P. Jaume I d’Alcàsser, C.P. Jaume I de Paiporta.

Al curs 87-88: CP Verge dels Desemparats de Silla.

Al curs 88-89: el C.P. Lope de Vega de Torrent, CP L’Almassil de Mislata, i CP El Patí de Silla.

Al curs 89-90: CP San Clemente de Sedaví i Ausiàs March de Mislata.

Al curs 90-91: no es va incorporar cap Centre Educatiu.

Al curs 91-92: CP Cristòbal Colón de Benetússer, el CP Baladre de Picanya, el C Ntra. Sra. Del Monte Sión de Torrent.

Al curs 92-93: CP Ausiàs March d’Aldaia, CP Gregori Maians de Xirivella, C Virgen de Rosario i C Madre Sacramento de Torrent, CP Maestro Sanchis Albiñano d’Alaquàs.

Al curs 93-94: CP Juan Esteve d’Albal, CP Blasco Ibàñez de Beniparrell, CP Joan XXIII de Catarroja, CP Sant Onofre de Quart de Poblet, CP Ausiàs March de Paiporta.

Al curs 94-95: C Mare de Déu de l’Olivar i CP Gonzalez Gallarza d’Alaquàs, CP J. Antonio Martínez Torres d’Aldaia, CP Blasco Ibàñez de Benetússer, CP Sant Ignasi de Loiola de Picassent, CP Ausiàs March de Picanya.

Al curs 95-96: CP Ntra Sra. del Carmen d’Aldaia al Barri del Crist, CP Amadeo Tortajada i CP Jaume I de Mislata, C San José i Santa Anna, CP Miguel Hernández, i CP Sant Pasqual de Torrent, CP La Fila d’Alfafar, CP Rei En Jaume de Xirivella, CP Reis Catòlics de Silla, EI Rabisanxo d’Alfafar, CP Sant Carlos Borromeo d’Albal i CP Bertomeu Llorens i Royo de Catarroja.

Al curs 96-97: CP Ramón Laporta de Quart de Poblet, CP Ramón y Cajal de Xirivella, CP Federico Maicas i CP El Molí de Torrent, CP Vila d’Alaquàs a Alaquàs, CP Mestre Serrano de Mislata, CP Lluis Vives de Paiporta, CP Vicente Pla Paredes de Sedaví.

Al curs 97-98: CP Cervantes de Xirivella, CP José Garcia Planells de Manises, CP La Constitució de Quart de Poblet, CP Antonio Machado de Torrent.

Al curs 98-99: CP Orba d’Alfafar.

Al curs 99-00: no es va incorporar cap Centre Educatiu.

Al curs 00-01: C Nuestra Señora del Socorro de Benetússer, CP Vicent Blasco Ibàñez d’Aldaia Barri del Crist.

Al curs 01-02: no es va incorporar cap Centre Educatiu.

Al curs 02-03: C Sagrada Família i CP Joan Fuster de Manises.

Al curs 03-04: CP L’Horta de Paiporta.

Al curs 04-05: no es va incorporar cap Centre Educatiu.

Al curs 05-06: CP Benjamín Benlloch de Manises.

Al curs 06-07: no es va incorporar cap Centre Educatiu.

Al curs 07-08: CEIP Ciutat Cremona d’Alaquàs, CEIP núm. 4 d’Albal, CEIP núm. 6 de Paiporta.

Com es pot observar l’oferta ha anat reduïnt-se fins a ser mínima. La Conselleria es nota des de lluny que té l’intenció de potenciar una doble xarxa de centres educatius: els que oferten en valencià i els que oferten en castellà, i a més a més es nota que l’oferta en valencià es concentra majoritàriament als centres públics mentrestant el concertats ho fan en castellà majoritàriament.

A més a més cal esmentar que a Secundària el PEV és mínim i la seua aplicació és difícil doncs no hi ha catàleg de llocs de treball i per tant la llengua d’ensenyament estarà en funció de la preparació o no del docent.

Per tant cal EXIGIR el catàleg de llocs de treball per a Secundària.

Reflexions respecte a la consolidació de l’Ensenyament en Valencià a les escoles de l’Horta Sud

Tal com es reflexa a l’apartat anterior i observant les dades numèriques de centres educatius que porten endavant programes d’Ensenyament en Valencià o Immersió Lingüística, es podria interpretar i arribar a la conclussió de que el treball està tot fet en quant a la normalització de l’ensenyament en valencià, la qual cosa no és gens certa i ara intentaré explicar-la.

Segons diu l’Institut Valencià de la Qualitat Educativa, i segons es desprén dels estudis realitzats al respecte, els programes d’educació bibingüe que estan donant uns resultats òptims són els d’Ensenyament en Valencià i el d’Immersió Lingüística.

Així i tot, la Conselleria d’Educació si planificara l’educació per aconseguir el que diu la LUEV (de l’any 1983) al seu article 19, hauria deixar-se orientar pels especialistes i substituir l’oferta educativa dels centres per PEV o PIL, doncs el PIP està més que esgotat, ja que en molts dels centres no tan sols no han incorporat àrees progressivament al seu disseny per acoseguir l’objectiu de l’article 19 esmentat, sinó que, de vegades, en molts dels centres educatius encara estan impartint en valencià sols l’àrea de Valencià i l’àrea de Coneixement del Medi en valencià des de 3r de Primària (o siga el mínim legal en els seus inicis).

Conclusions i propostes de millora.

Seguint amb l’objectiu d’aconseguir el que diu l’article 19 de la LUEV, des d’Escola Valenciana. Federació d’Associacions per la Llengua estem totalment d’acord amb el que diu l’Institut Valencià de la Qualitat Educativa respecte als programes òptims.

Per aquest motiu plantegem molt seriosament que l’administració deixe ja d’oferir el PIP i oferte solament PEV o PIL als centres d’Educació Infantil i Primària i PEV als Centres de Secundària i Batxillerat.

A més a més vull fer una reflexió per a pensar-la tots els usuaris de l’educació.

Vaig a posar un exemple en altre àmbit també important dels serveis que ofereix l’adminIstració als ciutadans, la sanitat.

En el supòsit que hi haguera una malaltia greu que afectara seriosament la salut de moltíssima població, com per exemple una epidèmia contagiosa, els ciutadans confiarien plenament en la professionalitat dels servies sanitaris i per descomptat que desitjarien que els administraren la vacuna corresponent més efectiva i segura que hi haguera al respecte. De cap manera es plantejarien que cada ciutadà o ciutadana poguera elegir la vacuna que ell/a considerara millor o més adequada segons la seua opinió no qualificada.

Doncs bé, ara ja passant al sistema educatiu. Anem a suposar que som una família que tenim un/a fill/a per a sol·licitar la seua matriculació a 3 anys o bé som una família que ve d’altra Comunitat Autonoma o altre país. Quan anem a fer la sol·licitud (a l’escola o a l’Ajuntament) ens expliquen que ací a la “Comunitat Valenciana” tenim un sistema educatiu amb uns Programes d’Educació Bilingüe (sols a la zona de predomini lingüístic valencià, segons la LUEV), i per tant tenim opció com a pares a decidir el programa que considerem millor per a l’educació dels nostres fills/es, i això sense considerar que nosaltres com a pares no som professionals de l’ensenyament i per tant realment el que voldríem seria que ens oferiren “el millor programa educatiu” per a l’educació dels nostres fills/es. (tal com passaria en cas de ser una vacuna, que voldríem la millor, sense que ens demanaren opinió d’una qüestió de la que no som especialistes).

Amb tot açò vull remarcar que el Sistema Educatiu Valencià necessita urgentment una revisió a fons i plantejar-se fer oferta única dels Programes d’Ensenyament en Valencià o Immersió Lingüística.

Aquesta decisió és totalment de planificació educativa i a la Generalitat té totalment transferides les competències en matèria educativa.

Als Centres Públics la decisió és directament de la Conselleria d’Educació, i als Centres Concertats amb fons públics també se’ls pot fer la planificació al respecte, doncs el concert els exigeix unes prestacions mínimes al respecte, per tant se’ls podria exigir directament o no haurien de tenir dret al concert educatiu del seu Centre.

Doncs bé, després de tot l’expressant abans cal dir que aquest somni, de moment és això un somni i per tant el canvi del PIP al PEV o PIL si es produeix és gràcies al treball i consens dins de cada Centre Educatiu i Consell Escolar que realitza els tràmits corresponents i sol·licituds per realitzar el canvi, el qual així i tot moltes vegades l’Administració Educativa bloquetja el procés democràtic pel qual s’ha aprovat al Consell Escolar del Centre i els nega l’autorització al respecte.

O siga que la realitat és que no sols no es potència l’ensenyament en Valencià sinó que a més a més es posen tots els impediments per tirar endavant allà on es demana pel Consell Escolar de Centre (cosa totalment dins del marc legal).

Ací explique un cas en concret de la manca de voluntat de promoció del valencià per part de l’administració educativa.

Es tracta del cas del C.P. Nou d’Octubre d’Alcàsser. Aquest centre compta amb 2 unitat de cada nivell educatiu (una de PEV i l’altra de PIP), pensant en el millor per a integrar a l’alumnat nouvingut i el d’ací, a nivell de Claustre i Consell Escolar de Centre s’aprova per consens sol·licitar a l’administració l’autorització que correspon per canviar de PIP a PEV.

L’administració no va acceptar la petició per donar l’autorització i davant la petició del Centre els van dir que calia esperar la demanda de matriculació. Al Juliol quan ja estava feta i excedia el nombre de famílies que sol·licitaven PEV, l’inspector els va dir que ja parlarien a setembre i ara els han dit que no els ho han aprovat, falta el document oficial.

Vist aquesta situació, Escola Valenciana dona suport complet a la petició realitzada pel Centre i a més a més l’advocat d’Escola Valenciana ha presentat un recurs a la resolució i estem a l’espera (tenen 3 mesos percontestar).

A més a més voldria reforçar la meua explicació de la necessitat de la eliminació i per tant canvi del PIP al PEV o PIL, seguint el que diu un dels més importants especialistes en la matèria (Vicent Pascual), el qual a un article a la revista “txt” on diu el següent:

“un bon programa d’educació plurilingüe potencia l’ús vehicular majoritari de la llengua minoritzada en les àrees no lingüístiques i ajorna la incorporació de les llengües dominants per tal que no entrebanquen l’adquisició de la minortizada”

AGRAÏMENTS:

Vull deixar ben clar que tots els avanços en l’aprenentatge del valencià a l’escola han estat possibles gràcies al treball anònim de moltíssims professionals de l’educació (mestres) que s’han il·lusionat amb el Programa d’Ensenyament en Valencià o el Programa d’Immersió Lingüística i l’han potenciat i aconseguit aprovar al seu centre educatiu per dur-lo endavant amb l’autorització corresponent.

Per tant des d’ací vull donar les gràcies a aquestos/es mestres i a les famílies (pares i mares) que confiaren que l’educació dels seus/es fills/es fora en valencià des del principi.

També vull assenyalar el treball de l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià al llarg dels anys, com a reforç important en el suport al professorat i per la informació que es lliura a les famílies.

MOLTES GRÀCIES.

Signat:

Vicent Moreno i Baixauli.

President de “Guaix. Coordinadora pel Valencià. Horta Sud”,

i membre de la Junta d “Escola Valenciana.

Federació d’Associacions per la llengua”.